El
lideratge independentista
La decisió política de que Laura Borràs fos la nova Presidenta del Parlament de Catalunya comporta una profunda repercussió a tres bandes:
-Primer en la
política institucional del parlamentarisme a Catalunya.
-Segon un canvi
a l’interior del partit Junts per Catalunya.
-I Tercer en la
constitució del nou Govern de Catalunya.
He escrit un ordre descendent de repercussions, però les tres s’estan produint simultàniament.
Curiosament es parla poc de la revolució interna a Junts, que està produint el fet de que la Borràs assumeixi un càrrec que hauria de ser plenament institucional.
Junts té un sector totalment content d’haver-se tret del damunt a la Borràs; hi ha un altre sector totalment desorientat i decebut i un tercer sector, en el que m’incloc, que el pas de la Borràs era del tot necessari pel seu perfil professional i polític, i ho pot fer bé si sap impulsar un parlamentarisme modern i renovador, a la vegada que sap posar-se al servei del tant necessari empoderament del militant de base independentista.
Tot això de “l’empoderament del militant de base independentista” no s’està donant avui, perquè ni Puigdemont, ni Junqueras, ni la CUP, ni Òmnium, ni l’ANC ho estant impulsant. Tots s’han convertit en un tap que no fan, ni deixen fer.
Hi ha un pensament de Joan Cornudella, l’històric de l’independentisme català, que no és gens espectacular literàriament parlant, però que pel seu pragmatisme i dramatisme jo l’he utilitzat constantment. La frase és: “No hi més cera que la que crema. Som els que tenim i hem de saber-los aprofitar”.
Però en el món que vivim a més dels protagonistes amb les seves responsabilitats polítiques, hi ha tot un entorn d’opinadors que per múltiples vies intenten condicionar el camí polític.
I aquí hi ha un altre pensament de Miquel Roca i Junyent, el convergent, que un dia jo li explicava el perill de les opinions i accions d’un personatge, que estava distorsionant, no recordo quina política. I Roca preguntà: -“És un intel·lectual?”. I jo vaig dir: - Sí. I ell respongué: -“No et preocupis com a intel·lectual no serà constant”.
És exactament el que està passant en el món independentista: els opinadors el dilluns diuen blanc i el divendres justifiquen negre.
Si féssiu un monitoratge dels tertulians i articulistes del que expliquen, ho veuríeu. I parlo de gent honesta, perquè també hi ha els aprofitats i els que paguen penyorà per exercir el famós “quid pro quo”.
Tot aquest és el personal que tenim, podria haver estat molt millor, però és el que és i el lideratge independentista s’ha de construir i exercir amb els recursos humans i intel·lectuals que ens ha tocat viure.
(CONTINUARÀ: La CUP al Govern de Catalunya?)
+++
IMATGE: Escultura “The Boy” (2000) de Ronald Mueck.